Sobre mi
Daniel Ariño és un pianista, compositor i improvisador de formació clàssica. El 2008 obté el Grau Professional al Conservatori de Música de Santiago de Compostel·la amb les màximes qualificacions i Premi Extraordinari d’Estudis de Grau. El 2014 es llicencia en Interpretació Clàssica i Contemporània per l’ESMuC –Escola Superior de Música de Catalunya– en l’especialitat de Piano, rebent matrícula d’honor pel seu projecte final “XX Visiones Fugitivas, XXI Miradas Furtivas“, en què combina la seva vessant d’intèrpret i de compositor. El 2017 supera el Màster d’Estudis Avançats en Interpretació CiC de la mateixa institució amb mitjana final d’Excel·lent i Matrícula d’Honor pel seu TFM “Leviathan Sonata” on fusiona de nou totes les seves facetes al piano.
S’ha format pianísticament amb Xavier Barbeta, Eulàlia Solé i Alexander Gold i ha rebut masterclasses de figures com Olga Shemushina, Claudio Martínez-Mehner, Josep Colom, Almudena Cano, José Ramón Méndez Menéndez, Matthijs Verschoor, Peter Donohoe o Paul Roberts, entre d’altres. Ha participat en diversos cursos internacionals de piano com la Chetham’s International Piano Summer School, Ambialet International Piano Summer School o l’Escola Internacional de Música Fundació Princesa d’Astúries.
Ha rebut formació en jazz amb músics com Albert Bover, Paul “Harry” Harris i, especialment, amb Ignasi Terraza, amb qui realitza una formació continuada a l’ESMuC (17-18). També ha rebut formació en improvisació de música clàssica i contemporània amb Karst de Jong, Douglas Finch i, principalment, amb el Ph. D. Emilio Molina, director de l’IEM –Institut d’Educació Musical-. Des de 2015 s’involucra com a docent en els Cursos de Formació de Professorat IEM organitzats al Conservatori Superior del Liceu.
Cultiva amb especial interès el gènere del lied, familiaritzant-se amb el repertori francès, alemany, anglès, català i espanyol amb els professors Francisco Poyato i Alan Branch, abordant posteriorment amb la mezzosoprano Anaïs Masllorens la integral de grans cicles de lied -R. Schumann, V. Williams, H. Berlioz, G. Mahler- en diverses sales de Barcelona -MUHBA, RACBA, etc.-.
El 2016 estrena a Pianos Puig “El nus la flor“, un cicle original de D. Ariño d’uns 50 min. de durada per a veu cantada -Maria Mauri-, veu recitada -Enric Casasses- i piano -Daniel Ariño-, basada en textos del mateix E. Casasses. Amb una càlida acollida de públic i crítica, “El nus la flor” ha realitzat un ampli recorregut per Catalunya des de llavors, ocupant un lloc destacat en festivals com “Barcelona Poesia”, “Poesia i +” o “Fira Litterarum” i presentant-se en espais com la Jazz Cava, el Jamboree, el Palau de la Música o el Monestir de Pedralbes. “El nus la flor” ha estat publicat recentment per Edicions Poncianes en col·laboració amb Edicions Albert Moraleda, acompanyant al llibre homònim d’E. Casasses, i ha rebut atenció per part de mitjans com Vilaweb, Núvol, Ara, Betevé, Ràdio Catalunya o 3/24.
La seva curiositat per la música de cambra contemporània l’ha portat a estrenar obres d’autors emergents com els “12 Preludis per a dos pianos a distància de quart de to” de Guillem Góngora, al costat de Lara Magriña, o “En forma de Cadáver Exquisito” d’Alejandro Arrocha, al costat del Trio Nox. Ha abordat també obres d’autors consagrats, com “Atlantic Trio” de Joan Albert Amargós -1r Premi en el XVIII Concurs l’Arjau en la modalitat “Música Catalana del s. XX i XXI “- i, més recentment, el “Quatuor pour la Fin du Temps” d’Olivier Messiaen al costat del Quartet Lîla -Festival Música als Parcs Barcelona 2017-.
Compagina la seva activitat creativa i concertística amb una intensa tasca docent com a professor de piano i pianista acompanyant a l’Escola de Música Joan Llongueres i a l’EMV, escola de música vinculada al Liceu. Recentment ha llençat el seu debut discogràfic de piano sol amb el projecte “Cosmogonies” (Edicions Albert Moraleda, 2018).
